L’arqueologia com a lloc comú

Blog

A cops d’enuigs, enrabiades i episodis desagradables hem arribat a pensar que quan el patrimoni arqueològic era una cosa desconeguda es trobava molt més protegit que no ara. I és clar que avui la cosa s’embruta -i mai millor dit- durant aquesta postmodernitat que ens ha tocat viure, quan els monuments es troben indicats, permanentment oberts i amb l’únic acompanyant d’un cartell fet per l’Ajuntament en qüestió o bé per una entitat supramunicipal. La gent, o millor dit, una part important de la massa humana, segueix durant les vacances escrupolosos programes, entre els quals cal visitar a tal hora aquest lloc i a tal altra aquell d’allà deçà. És a dir, trasllada l’horari laboral a l’oci, tot a cop de rellotge i sempre ben espaiat entre les tres deglucions reglamentàries. Passa el portell, camina poc, toca, inspecciona per damunt i deixa anar el flaix de la càmera. I si això fos tot, no ens hauríem motivat a posat aqueixes línies, perquè l’experiència general ens indica que a voltes hi ha qualque apèndix més.

Els exemples canten. Començarem evidentment per Menorca, l’illa més important des del punt de vista arqueològic del nostre arxipèlag i també la més agredida. A ponent de la urbanització de cala Morell se situa la magnífica necròpoli, accessible des dels mateixos vials i amb un aparcament propi. Al centre d’unes timbes de roca s’obren diverses cavitats artificials, accessibles per ses respectives escales de pedra, a excepció de la darrera, per a la qual cal fer un jutipiri semblant a l’escalada. Un cop aquí dalt, innocents de nosaltres que cercam un patrimoni pur i revelador, sempre ens assaltaran més de mitja dotzena de mocadors de paper, tots usats, vora els corresponents bassiots. I això no és un fet aïllat, sinó que també es troben amb freqüència a cales Coves, dins l’enigmàtica naveta dels Tudons i evidentment dins els talaiots mallorquins. No sabem si això es produeix pel fet de ser un simple recer o per un insondable mecanisme mental que sols Jung o Freud serien capaços de desxifrar…

Som conscients que afegir una icona al cartell del jaciment que representi que la micció no és permesa seria poc decorós. Com que el cos i especialment la ment que el governa no té aturall, l’altra solució és per ventura la pitiüsa: tancar el jaciment de barreres de tres metres amb la qual cosa s’evita la implacable incontinència.

 

Si continuas utilizando este sitio aceptas el uso de cookies. más información

Los ajustes de cookies de esta web están configurados para "permitir cookies" y así ofrecerte la mejor experiencia de navegación posible. Si sigues utilizando esta web sin cambiar tus ajustes de cookies o haces clic en "Aceptar" estarás dando tu consentimiento a esto.

Cerrar