Sobre el primer volum de “El terme de Palma”, de R. Fernández y J. Villalonga

• per Tomàs Vibot

Sabem de la Història a través de moltes vies. Perquè se’n parla, perquè se n’escriu, perquè se’n fan documentals, reportatges, etc. La divulgació és un mèrit, és un exercici sincrètic que, ben executat, resulta molt efectiu i necessari. Un mortal pot arribar a tenir un coneixement del món força ample i complet només amb l’assimilació d’allò que des de l’escola se’ns ensenya, la lectura atenta d’obres de temàtica generalista i molta sensatesa. Però, en el cas de les Ciències Humanes i més concretament de la Història, com se n’arriba als basaments, als perns que sostenen relat del pas de l’home sobre la Terra? Doncs només hi ha una sola via: la investigació. Sense ella no hi ha avenç possible, tot cau en una via morta, o millor dit en el repastatge d’allò que s’ha dit (sigui això correcte o no, no importa).

Roberto Fernández y José Villalonga han encetat un projecte d’aquells que aboquen al vertigen, tant per abast temporal com per extensió geogràfica: l’estudi minuciós, primmirat i rigorós de l’evolució del terme de Palma des de la Conquesta fins als nostres dies. I tot a partir de la investigació. Poques referències bibliogràfiques i sí moltes d’arxivístiques. D’aquesta manera, podem veure (i entendre) Palma com un organisme viu, un ésser que allarga els tentacles creant noves unitats d’explotació i residència, o dividint-se, tal i com ho faria una cèl·lula dins una gota de líquid amniòtic.

Per aquells que no ho hagin experimentat mai, el camí de la investigació històrica generalment és un ermàs on cada troballa es torna com una gota d’aigua en el desert. Kilòmetres i kilòmetres de documents en institucions diferents, mínimament classificats, alguns en estat deplorable de conservació, on quedaren apuntades al llarg dels segles les dades que ara serveixen per a reconstruir la genealogia d’un territori, la vertadera evolució de la geografia humana.

Aquests joves investigadors i historiadors acaben de publicar el primer volum d’aquest titànic projecte titulat El terme de Palma, i ens conviden a descobrir pam a pam, segle a segle, l’evolució del territori més habitat de Mallorca (i, per tant, el més transcendent). Però aquesta obra no sols és un allau d’informació fins ara desconeguda i que de ben segur obrirà la porta a molts de treballs posteriors. És sobretot una demostració d’honestedat, una lliçó d’allò que significa l’obra ben feta. Han encetat un camí dur, silenciós i sacrificat, però ple de llums, aquestes ara sí, totalment sinceres.